El dia 1 de juny la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambienta i Solidària va participar en la Comissió no permanent d’estudi de la situació econòmica de Barcelona, per formular recomanacions per la política fiscal de Barcelona. Aquestes recomanaciones es basen en l’informe  «45 propostes de despesa municipal» publicat de l’any 2015 , i amb posteriors discusions i recopilacions de bones pràctiques d’ajuntaments innovadors en matèria de fiscalitat municipal.

Recomanacions de política fiscal municipal  (2018)

 

Recomanacions per la no col·laboració amb l’elusió i el frau fiscal

Tot i que habitualment es considera que el frau en la fiscalitat municipal és proporcionalment molt inferior a altres tipus d’elusió o frau, no per això s’ha de menysprear l’efecte que pot tenir la lluita contra aquest. No són pocs els ajuntaments que han impulsats programes contra el frau i han fet aflorar més frau del previst: 83,2 milions d’euros de frau aflorat en impostos municipals a Sevilla des del 2011,[1] 40 milions d’euros de frau per l’Ajuntament de Palma al llarg de la legislatura actual,[2] 14 milions d’euros a Vitoria-Gasteiz des del 2002,[3] 11 milions d’euros a Santiago de Compostela des del 2011…[4]

• Proposta: Aprendre dels exemples d’altres ciutats per a dissenyar un pla contra el frau fiscal a la ciutat.
• Proposta: Incrementar el número de persones dedicades a inspeccionar el frau fiscal a la ciutat, tal i com s’ha fet per a inspeccionar el frau en pisos turístics.
• Proposta: Revisar els ingresos que s’obtenen dels principals contribuients de la ciutat en IBI i IAE, per tal de revisar si utilitzen buits legals o apliquen l’”enginyeria fiscal” per eludir impostos.[5]
• Proposta: Incrementar la obligació sancionadora de l’administració en cas de frau fiscal amb multes, tal com s’ha fet amb AirBnB, per altres casos de frau fiscal.

 

Recomanacions per la despesa responsable

Si es demana responsabilitat de la ciutadania en el pagament d’impostos i taxes, l’administració ha de demostrar exemplaritat en lús que es fa d’aquests pagaments. Per això, ha de vetllar per una despesa responsable i transparent dels diners públics.

• Proposta: Prendre mesures per a garantir que les taxes recollides per serveis a la ciutat són proporcionals als serveis oferts, sense sobrecostos injustificats.
• Proposta: Considerar la possibilitat de remunicipalitzar els serveis on es detecti una mala praxis continuada de sobrecost de taxes per serveis municipals.
• Proposta: Introduir criteris de limitació per dietes (dietes no superiors alà 7% del sou de base, establir quantitats màximes per àpat, transport, dietes limitades als imports efectivament justificats en períodes anteriors, etc).
• Prendre mesures sancionadores per persones i instituts que han gastat irresponsablement diners recaptats a nivell municipal.[6]

 

Recomanacions referents a l’IAE

Bonificar l’emprenedoria responsable:  La Llei d’Hisendes Locals (art.88) permet que els ajuntaments estableixin bonificacions per motius d’inici d’activitat empresarial; per creació de llocs de treball amb contracte indefinit; per preservació del medi ambient; i per a empreses que no tinguin beneficis.

• Proposta: Permetre bonificacions de fins al 50% en l’IAE per inicià d’activitat empresarial durant un màxim de 5 anys afegits als 2 anys d’exempció, en cas que una empresa encara no tingui beneficis. Eliminar aquesta bonificació si s’han obtingut beneficis per un valor superior a la bonificació del 50% de l’IAE durant dos anys.
• Proposta: Permetre bonificacions de fins al 50% en l’IAE durant 5 anysà com a màxim per creació de llocs de treball amb contracte indefinit, que tinguin en compte l’equitat de gènere, de contractació de persones amb limitacions funcionals, de persones de més de 50 anys i/o d’aturats de llarga durada. La bonificació hauria de ser proporcional al nombre de llocs de treball creats (p.e. si s’incrementa la plantilla d’un 10%, aplicar una bonificació del 10%).
• Proposta: Aplicar bonificacions en l’IAE per preservació del medi ambient ià adaptació d’accessos per a persones amb mobilitat reduïda, condicionat al termini d’amortització de la inversió. La bonificació hauria de ser proporcional a la quantitat invertida (p.e.: Si la inversió per la preservació del medi ambient representa un 10% de la xifra de negocis anual, aplicar una bonificació del 10%).

Lluitar contra el frau en l’IAE: Tot i que el frau en l’IAE no és el més quantitatiu, en afectar a les empreses que facturen més d’un milió d’euros, es pot veure com una mesura redistributiva.

• Proposta: Dedicar més recursos personals i financers a inspeccions queà controlin les activitats econòmiques, tant per part del personal dels ajuntaments, com per part dels cossos de seguretat (Mossos o Guardia Urbana). Alguns actors han utilitzat fraudulentament figures legals no adequades a la realitat per tal de no pagar l’IAE.8
• Proposta: Revisar les exempcions i les bonificacions en l’IAE, per vetllar que no s’utilitzin fraudulentament.[7]
• Proposta: Revisar possibles fraus en les bonificacions d’inici d’activitatsà

 

Recomanacions referents a la Transparència

La transparència en les dades pressupostàries, posant a l’abast el detall dels ingressos i de les despeses d’un ajuntament, és un requisit essencial per fer-ne un control democràtic. Aquesta transparència es pot reforçar mitjançant les propostes següents:

• Proposta: Garantir l’accessibilitat a les dades (facilitat de trobar laà informació a la web o presencialment i el format de presentació per possibilitar el tractament i anàlisi de les dades (en format Excel o altres equivalents de programari lliure)), presentació i comprensibilitat (claredat, jerarquització de la informació més i menys rellevant per a no perdre’s amb l’excés de detall, definicions i notes explicatives) i organització (diferents nivells de profunditat).
• Proposta: Facilitar la interlocució amb l’administració, que es comprometi a facilitar o clarificar la informació requerida per altres actors en un termini de 3 dies hàbils.
• Proposta: Incloure en la publicació de dades pressupostàries informació fàcilment traçable sobre el cobrament de dietes i per assistència a reunions, desglossat per persones, càrrecs, amb el detall del cost, i el projecte al qual va associada la despesa. Aquesta informació hauria d’estar disponible en Excel o altres formats manipulables, per tal de facilitar l’anàlisi de d’aquestes dades per part de la oposició i de la ciutadania.
• Proposta: Transparència en adjudicacions i licitacions municipals, siguin aquestes de l’ajuntament o de qualsevol de les empreses municipals, empreses participades, consorcis, ens públic etc..l’activitat principal del qual sigui la prestació de serveis a la ciutadania i al municipi. Actualment i en la majoria de municipis, els pressupostos disponibles són els que depenen estrictament del consistori municipal. Però cada cop és més freqüent que les polítiques i serveis municipals les duguin a terme empreses públiques, instituts públics, consorcis i altres. La informació sobre la totalitat del pressupost públic (sigui quina sigui la forma jurídica de l’ens que executa) ha de ser totalment accessible per la ciutadania.
• Proposta: Transparència dels pressupostos consolidats del municipi.

 

Recomanacions relatives a les exempcions i bonificacions

Un informe recent (2018) de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària conclou que el 69% de beneficis fiscals són injustificats jurídicament, i e la gran majoria dels casos beneficien el segments econòmicament més beneficiats.[8] És pertinent fer una revisió del motiu d’exempcions i bonificacions, i introduir-hi criteris de progressivitat.

• Proposta: Revisar la validesa de totes les exempcions i bonificacions.
• Proposta: Introduir criteris de progressivitat en aquestes exempcions. Les bonificacions en l’IBI per motiu de família nombrosa, o la gratuïtat dels guals per motiu de diversitat funcional, per posar alguns exemples, podrien dependre del nivell de renda.

 

Revisió de les polítiques de fiscalitat en funció de criteris de gènere[9]

 

 

Més informació i recomanacions a:

– Fiscalitat Justa (2015). 45 propostes de despesa municipal. Barcelona: Fiscalitat Justa http://www.fiscalitatjusta.cat/wp-content/uploads/45-Propostes-de-fiscalitat-municipal.pdf

– Fiscalitat Justa (2017). Bones pràctiques de fiscalitat municipal http://www.fiscalitatjusta.cat/bones-practiques-de-fiscalitat-municipal/

[1] “Zoido recauda 82,3 millones con medidas contra el fraude fiscal”, El Mundo, 27 d’octubre de 2014. http://www.elmundo.es/andalucia/2014/10/27/544d46ca268e3eec188b457e.html

[2] “La inspecció tributària de Cort ha fet aflorar 40 milions de frau fiscal en aquest mandat”, Ara Balears, 30 de desembre de 2014. http://www.arabalears.cat/balears/inspeccio-tributaria-Cort-aflorarmilions_0_1276072530.html

[3] Veure la seva página web Plan de Lucha contra el fraude fiscal, i el seu “Plan de prevención contra el fraude fiscal 2012-2015”. http://www.vitoriagasteiz.org/wb021/http/contenidosEstaticos/adjuntos/es/63/00/56300.pdf

[4] “El Concello de Santiago detectó 11 millones de fraude fiscal desde el 2011”, La Voz de Galicia, 23 de març de 2015. http://www.lavozdegalicia.es/noticia/santiago/2015/03/23/concello-detecto-11- millones-fraude-fiscal-2011/0003_201503S23C19911.htm

[5] Veure el cas d’Ikea, Conforama i Leroy Merlin a Sabadell amb fraus de fins a 1 millió d’euros. https://elpais.com/economia/2016/02/12/actualidad/1455290295_084633.html

[6] El Consorci de Turisme de Barcelona, finançat amb la “taxa” turística, és un exemple d’organ público amb sospites continuades de despeses injustificades del fons recaptats en el municipi.  https://www.eldiario.es/catalunya/Dimite-Consorcio-Turismo-Barcelona-Visa_0_737026728.html. Un altre exemple és l’empresa TMB sobre la qual pesen sospites continuades sobre la presencia de càrrecs injustificats i sobresous- https://cat.elpais.com/cat/2017/03/05/catalunya/1488743521_746444.html , https://www.naciodigital.cat/noticia/113660/dos/tercos/dels/directius/tmb/cobren/100000/euros/anuals.

[7] Un cas paradigmàtic és una constructora vinculada a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, que s’ha declarat com a Fundació per tal d’estalviar-se l’IAE, un frau que ha ascendit a 1,32 milions d’euros de 2009 a 2012. (“Hacienda constata que las donaciones al Sant Pau no se destinan al Hospital” El País, 26 de setembre de 2014. http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/25/catalunya/1411682055_805027.html).

[8]  Veure el resum executiu i el document sencer a: http://www.fiscalitatjusta.cat/documentacio/beneficis-fiscals-beneficis-per-a-qui/

[9] Sobre aquest punt, remetre’s al següent informe de la Cooperativa Ekona: https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2018/01/02093029/DEFComInformeImpacteGenereOrdenancesFiscalsMaquetatCAT.pdf