El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) ha publicat avui un nou informe en el qual es revelen els noms de persones adinerades i grans multinacionals que utilitzen els paradisos fiscals per evitar pagar els impostos que els corresponen. Susana Ruiz, experta en política fiscal d’Oxfam Intermón, ha assenyalat al respecte que:

«Es tracta d’una altra impactant filtració que mostra la immensa quantitat de diners que es mou en aquest forat negre que són els paradisos fiscals al voltant de el món i que ha de ser el punt d’inflexió per impulsar una acció immediata, com es porta prometent des de fa molt temps.

«Cal felicitar als que estan darrere d’aquesta filtració i als periodistes que ens permeten posar llum a aquests entramats de gestió de l’patrimoni paral·lel i secret, només accessible per a aquells amb grans quantitats de diners, amb la cobdícia suficient com per ocultar-ho i no pagar impostos, i per a aquells que ho faciliten.

«En aquests caus és on estan tots els serveis públics que ens falten, els nostres hospitals i centres de salut que tant van fer falta durant els moments més durs de la crisi sanitària provocada per la COVID. Aquí és on es troben els sous del personal docent, dels bombers i altres serveis públics que falten però que tan necessaris són. Sempre que un govern o qualsevol gran corporació s’excusa en el «no hi ha diners» per no pagar pels impactes del canvi climàtic, per les polítiques de joventut, o per finançar la despesa social i promoure una recuperació justa després de la COVID, o fins i tot per augmentar els recursos per a la cooperació internacional, ja saben on buscar.

«Els paradisos fiscals costen als governs d’arreu del món 427.000 milions de dòlars cada any. Això és l’equivalent al salari anual d’una infermera cada segon, cada dia. Diferents experts i l’FMI estimen que la riquesa oculta de les grans fortunes espanyoles supera el 10% del PIB. Aquesta pèrdua d’ingressos tributaris l’acaben pagant els contribuents ordinaris, famílies i treballadors. A més, els paradisos fiscals també faciliten el crim i la corrupció.

«Les promeses dels diferents governs comprometent-se a acabar amb els paradisos fiscals encara estan lluny de ser una realitat. No podem permetre que els paradisos fiscals segueixin augmentant la desigualtat, dinamitant la cohesió social, mentre la pobresa i la vulnerabilitat augmenten com a resultat de la crisi econòmica de la COVID. A nivell mundial, s’espera el major augment de la pobresa extrema en dècades com a resultat de la pandèmia».

L’ús i abús dels paradisos fiscals no és exclusiu de grans fortunes sinó que s’ha convertit en una pràctica generalitzada entre moltes grans corporacions. Per això, 140 països estan participant actualment en les negociacions fiscals internacionals sota el paraigua de l’OCDE-G20. Aquestes converses han estat en marxar durant una dècada, però el millor que han aconseguit és suggerir un tipus del 15%, proper als tipus que ja ofereixen països com Irlanda, Suïssa i Singapur.

Oxfam Intermón demana a el govern espanyol que s’impliqui activament i posi fi als paradisos fiscals. Per a això, cal:

· Actualitzar la llista negra espanyola de paradisos fiscals, que inclogui de forma automàtica els territoris de el 0% i els de molt baixa tributació.

· Trencar amb l’opacitat de les societats offshore creant un registre públic a Espanya que arribi als propietaris reals, finals i efectius de totes les societats pantalla i comptes bancaris.

· Acabar amb la fugida de beneficis empresarials a paradisos fiscals i la infratributació de grans empreses aplicant un mínim efectiu que no estigui per sota del 21%, ​​en línia amb el que els Estats Units estan plantejant i s’està negociant al G20.

· Assegurar que en els PGE 22 s’inclouen les mesures fiscals necessàries de combat als paradisos fiscals, que permeti una recaptació suficient per garantir una recuperació justa i inclusiva.

L?Estat espanyol hauria de ser part d’un nou paradigma fiscal, que aconsegueixi posar el model tributari a el servei d’una recuperació més justa i inclusiva, alhora que es garanteixen els recursos necessaris per a aprofundir en un estat de benestar, fins ara insuficient quan ens comparem amb la resta de països del nostre entorn. La reforma de el sistema tributari ha d’anar encaminada a augmentar la suficiència tributària, lluitar contra l’evasió i l’elusió fiscal, aprofundir en la progressivitat, incrementant la tributació sobre les rendes de capital i el patrimoni, així com aconseguir que les grans empreses paguin la seva part justa. Tots aquests elements són peces fonamentals i ara, després de la COVID, totalment ineludibles.

Més informació:

Per una reforma justa de el sistema fiscal internacional
No a l’escaqueig fiscal