Josep Lluís Núñez fou investit ‘faraó’ al número 58 de Carrer, un títol honorífic que,
a l’hora de la veritat, no li ha servit de res: després d’un llarg judici -gairebé tan llarg
com la construcció d’una piràmide!- un jutge l’ha condemnat a sis anys de presó per

suborn a un funcionari. L’acompanyen el seu fill i un directiu de Núñez i Navarro

Carrer, 120, FAVB |  NIN PÉREZ-VILLACRÉS

Josep Lluís Núñez Clemente, president del grup immobiliari Núñez i Navarro i expresident del F. C. Barcelona, ha passat més d’una temporadeta a la cambra fosca de Carrer. Però ara la cosa va de debò: l’Audiència de Barcelona el va condemnar el passat 28 de juliol a sis anys de presó per suborn a un funcionari i falsedat documental en el cas de corrupció a Hisenda de Barcelona durant els anys noranta.
Un fill del faraó, Josep Lluís Núñez Navarro -Núñez II?-, ha estat condemnat a idèntica pena que son pare i que Salvador Sánchez Guiu, mà dreta de la família Núñez i director econòmic financer del seu imperi empresarial. El clan també haurà de fer front a diverses multes, tres d’elles, de més de dos milions d’euros.
Es tracta d’una sentència exemplar, amb 14 condemnats i penes de fins a 13 anys de presó. El procés del cas Hisenda -el mateix que va acabar amb la carrera política del socialista Josep Borrell- ha estat, de fet, el més llarg mai vist a Catalunya: es va iniciar el 1999 i han calgut deu anys d’investigació al jutjat d’instrucció, nou mesos de judici -del setembre del 2009 al juny del 2010- i més d’un any per redactar una sentència de 729 folis. En total, 12 anys, una durada que sobta si es compara amb la d’altres casos d’entitat: el procés de l’11-M -amb 191 morts al darrere- va durar menys de cinc anys.
Especialment significatives són les penes imposades a quatre funcionaris d’Hisenda, aquells que exigien al ciutadà allò que no complien ells mateixos. N’han sortit escaldats l’excap d’Hisenda a Catalunya, Josep Maria Huguet (13 anys de presó), i els inspectors Álvaro Pernas (12 anys), Manuel Abella (11 anys) i Roger Bergua (9 anys). També han estat condemnats -entre d’altres- l’advocat i exassessor del Grupo Torras, Joan Josep Folchi (7 anys i 6 mesos), el que fou assessor fiscal personal del molt honorable Jordi Pujol, Juan Antonio Sánchez Carrete (2 anys), i el propietari de la immobiliària Ibusa, Eduardo Bueno (2 anys).
La xarxa corrupta -una de les més grans descobertes a Catalunya- implicava treballadors d’Hisenda, empresaris i assessors legals i fiscals. Els funcionaris falsejaven les actes de les inspeccions fetes a diverses empreses de Barcelona a canvi de diners o habitatges a bon preu. Abella i Bergua, per exemple, van rebre dels Núñez habitatges a preus inferiors als de mercat. Els empresaris “els facilitaven onerosament i graciosament les gestions d’adquisició i pagaments d’impostos i hipoteques […] i diners en efectiu per fer front al pagament de la hipoteca que van constituir”, diu la sentència. Els Núñez es van estalviar 13 milions d’euros en impostos gràcies a un milió en prebendes.
Aquest era el modus operandi. I no sembla que n’estiguin penedits: al seu lloc web, diuen que el grup “mantindrà la seva línia de treball, fidels a una trajectòria de més de cinquanta anys”.

Hora de fer justícia

Cruyffistes al marge, els que més s’han alegrat de la condemna del Chanflanero han estat, probablement, aquells que l’han patit al llarg d’aquests “més de cinquanta anys”: els que van invertir 17 anys de la seva vida en impedir que la casa Golferichs -una joia del modernisme barceloní- anés a terra;  els qui no van poder evitar la tragèdia en els casos de la casa Trinxet i la casa Ravella; o aquells que lluiten encara per salvar l’edifici històric de la Rotonda. També els veïns de les Corts: amb Núñez com a president culer, es va començar a parlar de la requalificació del Miniestadi, el polèmic projecte Barça 2000. Núñez va arribar a implicar llavors els veïns en el negoci de la prostitució!
L’actuació del rei -o el botxí- dels xamfrans de l’Eixample ha estat sovint només reprovable des d’un punt de vista moral. En d’altres ocasions -moltes-, els jutges han hagut de dirimir entre els interessos de la constructora i els dels seus oponents: els veïns i, en comptades ocasions, l’Ajuntament, que, tanmateix, s’ha prestat sovint al joc d’intercanvi de cromos, en el qual Núñez ha esdevingut tot un expert: “us dono aquest solar si em deixeu construir en aquesta zona verda”. Però la condemna pel cas Hisenda no ha estat la primera per al president: el 1976, el Jutjat Especial de Delictes Monetaris el va condemnar com a “autor penalment responsable d’un delicte consumat de contraban monetari de 6 milions de pessetes”. Poca cosa, si es compara amb la sentència actual.
Segons els experts, és poc probable que el faraó arribi a dormir entre reixes: té 80 anys i se li aplicaria un tercer grau molt suau.
Però de les sancions econòmiques és difícil que se’n salvi. I potser són aquestes -les que li toquen la butxaca- les que més mal li fan.
Caldrà, això sí, que els jutges es posin les piles, ja que el procés encara no ha acabat: la resolució dels recursos trigarà, com a mínim, un any i mig. De moment, Núñez I i Núñez II han entregat els seus passaports i s’han de presentar cada quinze dies al jutjat. Si el Barça arriba a la final de Munic, ¿la veuran des de casa? S’accepten apostes.