Barcelona World i el que s’amaga darrere la sagnant rebaixa en la taxa sobre el joc
L’Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 2/1989, de 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc, presentat pel Govern i que actualment es troba en fase parlamentària, contempla les següents i principals modificacions normatives:
- Obre via lliure per a la creació de nous casinos al Centre Recreatiu i Turístic de Vila-seca i Salou, Barcelona World, al costat de Port Aventura, passant de 4 a 10 casinos al conjunt del territori català.
- Rebaixa substancialment la taxa sobre el joc aplicable als casinos- de competència exclusiva del govern català – que passaria del 55% al 10% dels seus ingressos bruts.
- Autoritza als casinos i altres establiments de joc en els centres recreatius turístics a concedir operacions de crèdit a jugadors, actualment prohibit tant per la legislació estatal com per la catalana. És a dir, que els casinos podran donar préstecs a jugadors i jugadores que s’hagin quedat sense blanca i vulguin continuar jugant, fomentant així la ludopatia.
- Faculta a un Pla director urbanístic per a modificar la pròpia Llei, la qual cosa vulnera el principi de jerarquia normativa.
La Plataforma va néixer amb la voluntat de recolzar i promoure una política fiscal justa, progressiva i suficient, com a mecanisme de redistribució social, on la ciutadania i els diferents actors que la conformen contribueixen al sosteniment i millora de l’Estat de benestar en funció de les seves possibilitats. En aquest sentit rebutgem frontalment aquesta sagnant rebaixa en la taxa sobre els beneficis que genera el joc i que recapta l’empresariat d’aquest sector. Un sector que a dia d’avui compta tan sols amb quatre casinos i que amb l’aprovació de l’avantprojecte creixeria fins arribar als deu.
El desmantellament de la taxa sobre el joc en context de crisi
Si s’acabés aprovant la rebaixa en els termes que es planteja, al 2016 es deixarien d’ingressar, uns 165 milions d’euros. S’espera recaptar 36,6 milions d’euros amb la tarifa aplicada als casinos de joc del 10%, mentre que si la taxa es mantingués en el 55%, els ingressos rondarien els 200 milions d’euros. Per tant, es deixarien d’ingressar al voltant del 165 milions d’euros, xifra que equival a 1,3 vegades el que el Govern va dedicar a les prestacions de la Renda Mínima d’Inserció, que van ser 123 milions d’euros el 2012. En la situació d’emergència social en què es troba el nostre país, on no només no es dona resposta des de les administracions sinó que aquestes accentuen la situació d’emergència a través de retallades de drets i serveis i d’increments d’impostos regressius com l’IVA, en aquest context, es planteja aquesta reforma impositiva. Quina lògica hi ha al darrere?
Barcelona World, xantatges, mites i realitats
La resposta la trobem en l’acord per crear Barcelona World, fruit de la reunió del 7 de setembre de 2012, entre la Generalitat, la Caixa (propietària de les 626 hectàrees que ocuparà el recinte) [1] i el grup Veremonte (societat inversora). El projecte es basa en la construcció de 6 grans casinos i convertirà el complex en el centre d’oci i joc més gran d’Europa. Segons informació del grup inversor, la inauguració del complex s’estima per a finals de 2016, després del període de 12 a 18 mesos per al seu disseny i obtenció de llicències i permisos necessaris i 36 mesos addicionals per a la seva construcció. [2]
Ens diuen que el complex lúdic portarà 20.000 llocs de treball directe i 20.000 d’indirecte i que la seva construcció no es duria a terme si no hi hagués rebaixa fiscal…és a dir, que el govern es veu abocat a accedir al xantatge. Però és això cert? On són els informes que demostren que realment es crearà tal ocupació? I de quin tipus d’ocupació s’està parlant? No cal que els busquem , ja que no hi són.
D’altra banda, accedir a xantatges d’aquest tipus, on la ubicació d’un determinat projecte o negoci s’aconsegueix a expenses de rebre beneficis fiscals per part de les administracions, és extremadament perillós. És perillós per què el país entra en un joc de competència territorial per la suposada creació d’ocupació. Quan la variable amb la qual l’inversor fa xantatge és el preu que ha de pagar per instal·lar-s’hi – l’impost -, la competència territorial deriva en una espiral sense fons a la baixa, que duu a una “desfiscalització” empresarial i un minvament importantíssim de recursos públics per al finançament i millora de l’Estat del benestar. Seguir el joc del xantatge, per tant, té uns costos importantíssims davant els quals la ciutadania s’hauria de poder posicionar. I per a què això sigui possible és cabdal la informació pública i la transparència, requisits fonamentals que no s’estan donant en el cas de Barcelona Word.
La Catalunya del (des)crèdit
L’aprovació de l’avantprojecte té, però, implicacions que van més enllà de la (in)justícia fiscal. El redactat de la llei respon a un model econòmic i territorial insostenible i generador de desigualtats, avalat i impulsat pels que actualment ens governen. Com poden mantenir el discurs de la recerca, el desenvolupament i la innovació, del canvi de model productiu per a l’augment de la productivitat empresarial i sectorial, quan alhora impulsen un projecte com aquest, basat –de nou- en el sòl, el sol i el treball poc qualificat i precari a través de mà d’obra barata?
Queda palès que és aquest últim el model cap el que volen reconduir l’economia catalana. Un model que conté implícitament agreujants i efectes col·laterals que es deriven de la construcció d’un complex d’oci i joc de tals magnituds, com poden ser l’atracció de màfies i blanquejos de diners, entre d’altres. Que no ens enganyin, l’avantprojecte és fruit de la continuïtat en l’aposta estratègica per un model social d’economia de casino, de capitalisme ludòpata i que respon a la voluntat de continuar apostant per una Catalunya al servei del gran capital financer i especulatiu. Una Catalunya del laissez faire, que claudica davant els interessos de la banca i els grans capitals inversors d’economies especulatives, que camina d’esquenes a l’economia productiva i participada que, d’altra banda, sí podria assentar les bases d’una sortida de la crisi i recuperació econòmica i social estable i sostenible.
D’altra banda és un despropòsit, un insult per la societat, fomentar el crèdit al joc. Davant el dramàtic i insostenible escenari on el crèdit productiu no arriba ni a famílies ni a empreses, la Generalitat avala el crèdit més improductiu i perillós que és el que va a parar al joc. Tal i com es va fer durant els anys de generació de la bombolla immobiliària, es propiciarà de nou l’accés a un crèdit improductiu i sobretot potencialment lesiu per a les persones jugadores que caiguin en ludopaties i altres patologies associades al joc.
Reformulació del projecte de llei
Per tot això, des de la Plataforma demanem al Govern que rectifiqui i faci un pas enrere en la modificació de la llei que regula el joc i rectifiqui immediatament els canvis proposats. Que sigui transparent i aporti tota la informació necessària per poder avaluar socialment el projecte, i a partir d’aquí, que doni veu i vot al poble. Que recordi que no es governa per unes minoritàries elits, sinó per unes majoritàries bases ciutadanes, que en un procés democràtic han de ser les que veritablement guiïn les polítiques governamentals.
En aquest sentit, cal tenir present que l’avantprojecte està compost per ingredients altament regressius i lesius per a la majoria ciutadana. Aquest és un exemple més del vampirisme que exerceix la classe dominant vers les classes humils –tal i com es va fer amb la pràctica eliminació de l’impost sobre succecions -, a través del traspàs de recursos derivat del quasi-desmantellament de l’impost sobre el joc, que beneficia, i molt, a un grup molt reduït de l’empresariat català i internacional, alhora que buida les febles arques públiques. De fet, no cal emprar metàfores per descriure aquest vampirisme: és la Catalunya del monopoly i l’economia de casino, de la creació de riquesa a través de la despossessió, del guany d’uns pocs a costa de la pèrdua de molts altres, a costa de la majoria.
Pilar Castellà Orradre
Economista i membre de la Plataforma per una Fiscalitat justa, ambiental i solidària
[1] Al costat de les 200 hectàrees que ja ocupa el parc temàtic de Port Aventura, terreny que també és propietat de la Caixa.
[2] http://veremonte.co.uk/es/business-lines
