Arran de la publicació dels Pandora Papers, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa posen el focus en els serveis de facilitació de les operacions d’enginyeria fiscal que presten molts bufets de la mà de les entitats financeres. Per actuar contra els evasors i molt especialment contra els facilitadors, proposen mesures restrictives en matèria de contractació, de subvencions i de beneficis fiscals.
Tal com assenyala encertadament Oxfam Intermon, tota evasió i elusió fiscal són serveis públics potencials que s’evaporen. El diner que no s’inverteix en hospitals i protecció social està en paradisos fiscals. Però no només això, ja que la pèrdua d’ingressos tributaris l’acaben pagant les famílies i els treballadors en forma de pujades d’impostos. Es calcula que l’import evadit a través de paradisos fiscals equival, en el cas espanyol, al 10% del PIB.
Ara, una nova filtració de defraudadors fiscals, que utilitzen paradisos fiscals per amagar operacions i grans fortunes de la tributació, ha vist la llum: són els Pandora Papers. El 2016 van ser els Papers de Panamà, gràcies a la filtració del bufet Mossack Fonseca que va permetre conèixer molts dels protagonistes del frau a través de l’opacitat i baixa tributació del país centreamericà. Més d’onze milions de documents encara estan sent analitzats pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació. Ara, una nova investigació periodística basada en una filtració encara més gran que abasta catorze despatxos d’advocats especialitzats en la creació de societats a països com Panamà, Illes Verges Britàniques o les Bahames, ha posat de manifest un volum de documentació i un nivell de detall superior a la filtrada amb els papers de Panamà. La informació de Pandora afecta més de 29.000 propietaris d’empreses.
Si bé és el contribuent qui ha de respondre davant l’Administració tributària, hi ha altres figures imprescindibles per a poder realitzar l’evasió fiscal: el facilitador de les operacions d’enginyeria fiscal
La part més cridanera i mediàtica ha estat la publicació dels noms i cognoms dels evasors. Això serveix per donar difusió i conscienciar la societat. Així, veiem com hi ha més de 300 polítics (90 europeus), 15 caps d’Estat, així com multimilionaris i noms de personatges famosos de l’esport o la música. Caldria veure com la situació personal d’alguns dirigents haurà influït a l’hora de no adoptar determinades mesures per combatre el frau fiscal. No obstant això, no és sobre els noms dels defraudadors on cal posar el focus per a lluitar contra aquesta sagnia d’impostos. Si bé és el contribuent, el titular de la riquesa, qui ha de respondre davant l’Administració tributària, hi ha altres responsables també implicats i que representen una figura imprescindible per a poder realitzar l’evasió fiscal. Em refereixo la funció de facilitador de les operacions d’enginyeria fiscal que presten molts bufets de la mà de les entitats financeres. Sense que sigui cap desgreuge, és evident que un contribuent com ara Messi és impossible que pugui operar amb paradisos fiscals sense la figura del facilitador, ja que el crac argentí no té cap coneixement tècnic per armar l’enginyeria evasiva d’impostos. Per tant, no només cal actuar contra els evasors sinó, i molt especialment, contra els facilitadors.
Les accions que cal prendre en primer terme impliquen reformular el tracte que l’Estat ha de donar tant als defraudadors com als facilitadors. I això passa per tres tipus de mesures restrictives: en matèria de contractació, de subvencions i de beneficis fiscals.
En matèria de contractació pública, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa fa anys que difonem la campanya “Zones lliures de paradisos fiscals” per tal que les administracions excloguin dels seus contractes les empreses que operen en paradisos fiscals. Els avenços en aquesta matèria topen amb la directiva europea de contractació que caldria modificar. A més, no només s’han de deixar fora de la contractació pública als defraudadors sinó també els facilitadors, col·laboradors necessaris en l’evasió. Això inclou, recordem, bufets d’advocats i entitats financeres.
Ni un sol euro de diners públics ha d’acabar en mans dels defraudadors ni dels intermediaris facilitadors! Exigim des d’ara que cap dels noms de la llista dels Pandora Papers rebi ni un sol ajut públic
Però cal fer passes més endavant i ampliar també a la prohibició a rebre cap mena de subvenció. A diferència de la contractació pública que està molt fixada per una Directiva europea, la regulació de les subvencions en l’àmbit estatal ho permetria fer. Cal exigir a l’Estat que revisi l’article 13 de la Llei 38/2003 de subvencions de manera que s’impedeixi que rebi fons públics qui opera de forma fraudulenta i opaca amb paradisos fiscals: ni un sol euro de diners públics ha d’acabar en mans dels defraudadors ni dels intermediaris facilitadors! Exigim des d’ara que cap dels noms de la llista dels Pandora Papers rebi ni un sol ajut públic.
I en tercer lloc, cal adoptar les mesures legislatives que permetin excloure dels beneficis fiscals a qui no compleixi amb les seves obligacions tributàries en aplicar mesures evasives o elusives a través dels paradisos fiscals. Recordem que, tal com vam denunciar des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa amb el nostre informe de maig de 2018 “Beneficis fiscals, beneficis per a qui?“, molts d’aquests avantatges fiscals recauen sobre les rendes elevades i, especialment, sobre les grans empreses que veuen com el seu tipus efectiu de tributació es rebaixa considerablement.
Finalment, és imprescindible disposar d’una llista de paradisos fiscals feta amb criteris objectius i allunyada d’interessos polítics. Costa d’entendre que la UE no consideri les Illes Seychelles, ni Bahames i les Illes Verge britàniques com a paradisos fiscals on tenen la seu moltes de les societats descobertes en la investigació. S’ha de considerar paradís fiscal qualsevol territori amb nul·la o molt baixa tributació i que no comparteixi informació automàtica de forma efectiva. No val subscriure acords amb promeses d’intencions que no es materialitzen a la pràctica. Cal també abordar el problema dels paradisos de fet que tenim tant dins la Unió Europea (Malta) com als mateixos Estats Units (Delaware), perquè sinó, el drama, és que totes aquestes operacions seguiran sent indecents però perfectament legals.
