Alfons Labrador
La llei d’acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat per a l’any 2014 contempla una recuperació parcial de l’Impost de Successions. Això és un fet positiu que respon a la denúncia i la pressió feta des de diferents àmbits, entre ells la Plataforma per una Fiscalitat Justa.
No obstant, cal afegir que la quantitat que es pretén recaptar és molt insuficient i no arriba ni tan sols a recuperar l’última retallada feta pel Govern de CiU.
L’any 2008 l’Impost de Successions va ingressar 897 milions d’euros, mentre que aquest any se’n preveuen recaptar 241 milions. L’augment d’ingressos previstos amb la reforma que es planteja és de 54 milions al 2014 (donat que el pagament es pot demorar sis mesos) i de 108 milions amb l’anualitat completa. És a dir, que per aquest impost estaríem parlant, en total, d’uns ingressos al voltant de 300 milions d’euros, una xifra que queda molt lluny del que s’havia arribat a recaptar abans de les successives retallades.
En la reforma que ara es contempla es mantenen les bonificacions als cònjuges, que pràcticament no paguen, i es mantenen de forma parcial als fills, que paguen molt poc (cal tenir en compte que els cònjuges i els fills representen el gruix de les persones que reben herències). Això permet que persones riques continuïn sense pagar o pagant molt poc aquest impost.
S’hauria d’aconseguir que en la tramitació parlamentària es poguessin reduir les bonificacions als grups I i II, i que aquestes bonificacions només s’apliquessin a les herències inferiors a 200.000 euros (quedaria exempt, com fins ara, l’habitatge habitual fins a 500.000 euros). Amb una proposta d’aquest tipus es podrien recaptar uns 300 milions d’euros addicionals provinents de persones acomodades.
No és raonable ni justificable que amb els nivells de pobresa existents no es pugui plantejar aquest impost d’una manera més justa. Fer front a l’increment de les desigualtats, que és sens dubte un dels reptes més importants de la nostra època, passa per una fiscalitat més justa. I en aquesta lluita la Plataforma hi té molt a dir i molta feina a fer.
