Vicenç Vilana Bonet
Ecologistes en acció
Què són els impostos ambientals o la fiscalitat ecològica
Els impostos ambientals són l’aplicació del principi “qui contamina, paga”. La tributació ambiental la podem definir com qualsevol utilització del sistema fiscal com a mitjà d’incentivar canvis de comportaments que es consideren positius des del punt de vista ambiental.
La tributació ambiental permet “internalitzar” costos externs, és a dir, compensar els efectes negatius originats en les transaccions que es produeixen en els mercats i que recauen sobre tercers que no han participat en aquestes transaccions.
Un bon exemple podria ser el de la contaminació atmosfèrica, que en el cas de Barcelona és responsabilitat en major part dels vehicles a motor i de les indústries, però les conseqüències de les quals les patim tots els ciutadans, tant els que empren el cotxe, com els que mai el fan servir.
Impost sobre hidrocarburs
L’impost sobre hidrocarburs probablement és el més antic del que podríem anomenar impostos medioambientals, malgrat que quan va entrar en vigor va se ser senzillament un impost de caràcter recaptatori, com els actuals IRPF o IVA.
| Concepte | Unitats | Tipus estatal | Tipus autonòmic | |
| General | Especial | |||
| Gasolines amb plom | 1.000 litres | 433,79 € | 24 € | 48 € |
| Gasolines sense plom de 98 I.O. o superior | 1.000 litres | 431,92 € | 24 € | 48 € |
| Resta de gasolines sense plom | 1.000 litres | 400,69 € | 24 € | 48 € |
| Gasoil d’ús general | 1.000 litres | 307 € | 24 € | 48 € |
| Gasoil d’usos especials i de calefacció | 1.000 litres | 78,71 € | 6 € | 6 € |
| Fuel | tona | 14,00 € | 1 € | 1 € |
| Querosè d’ús general | 1.000 litres | 306 € | 24 € | 24 € |
Pel que fa a la recaptació, s’ha cedit a les Comunitats Autònomes el 58% de la quota resultant de l’aplicació del tipus estatal general, el 100% de la quota resultant de l’aplicació del tipus estatal especial i el 100% de la quota autonòmica.
L’impost sobre hidrocarburs també s’aplica al gas natural. Va entrar en vigor l’1 de gener de 2013 i s’aplica sobre els kwh consumits. Els tipus impositius aplicables en funció de l’ús del gas són:
- General: s’aplica sobre el gas natural que s’utilitza com a combustible de calefacció en usos domèstics o com a carburant per a la generació o cogeneració d’electricitat. I són 0,234 c€/kWh (0,65 €/Gj).
- Reduït: s’aplica sobre el gas natural per a ús industrial, aplicable només a complexos industrials, no a edificis administratius ni als no vinculats directament amb l’activitat industrial. I són 0,054 c€/kWh (0,15 €/Gj).
- Tipus vehicular: s’aplica sobre el gas natural utilitzat com a carburant de vehicles i són 0,414 c€/kwh (1,15 €/Gj).
Els impostos sobre els residus i l’aigua
El primer que cal saber sobre els residus és que la responsabilitat dels mateixos, recollida i tractament, pertany als municipis. Els pobles i ciutats de Catalunya, amb molt bon seny, normalment s’han agrupat per portar a cap aquesta tasca. És el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Consells Cormarcals, Mancomunitats de Municipis, etc.
Per mitjà de la factura de l’aigua paguem dos impostos una és l’anomenat TMTR (Taxa Metropolitana de Tractament de Residus Municipals), el qual és per finançar les infraestructures i per el seu funcionament. Aquest impost és un 25,94% sobre l’import del consum d’aigua.
Aquesta taxa ha sigut històricament molt discutida, ja que és de difícil entendre la relació existent entre el consum d’aigua i la generació de residus. Un ciutadà pot ser molt responsable amb la separació i producció de residus domèstics, i pagar igualment aquest impost. Els ciutadans responsables ambientalment en el tractament de residus haurien de tenir tractaments incentivadors. Si tots els residus els separéssim en origen els costos de tractament baixarien espectacularment. Una qüestió que amb els anys haurem de resoldre.
Aquesta taxa, en el cas de l’Àrea Metropolitana, es pot reduir si s’empren les deixalleries municipals. Aquest reducció va des del 4%, si es fa servir 3 vegades l’any, al 14% si es fa servir 15 vegades o més.
Un altre impost que paguem en el rebut de l’aigua és el Cànon de l’Aigua, el qual va destinat al funcionament de les depuradores. Aquest Cànon és de 0,4562€/m3 aplicat sobre un consum amb un “volum mínim” de 12 metres cúbics.
Un altre impost ambiental molt important és el Cànon sobre abocament i incineració, creat l’any 2004. Sense cap mena de dubte aquest és un dels impostos ambientals més importants de Catalunya, no el paguen en un principi els ciutadans i ciutadanes sinó que el paguen els municipis. Gràcies a aquest cànon a Catalunya recollim selectivament el 40% dels residus municipals molt per sobre de la resta de l’estat. Fruit en part també d’aquest cànon a Catalunya tenim uns 120 municipis que fan la recollida Porta a Porta, PAP, el sistema més eficient que existeix de recollida selectiva.
En la previsió d’ingressos per l’any 2014 figura que els municipis paguin a l’Agència de Residus de Catalunya 15,8€/t pels residus que van a l’abocador (en total s’esperen 22,7 milions d’€) i 7,4€/t per incineració (s’esperen 4,6 milions d’€). Aquest cànon cobrat té un retorn en despesa dividit en dos apartats: un pel tractament de la FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals) que representa el 74% (20,3 milions d’€) i un altre per les recollides d’altres residus, 26% (7 milions d’€). Podreu trobar més informació sobre la qüestió aquí
Taxa municipal sobre la recollida de residus
Aquesta és una taxa que paguem els ciutadans i ciutadanes per a la recollida de les nostres deixalles que fem diàriament. El seu import el fixa cada ajuntament i pot variar molt, hi ha municipis on es paga entre 50-60€/any i altres que poden arribar a pagar més de 100€/any.
També depèn de qui fa el servei, no és el mateix que el faci un servei del propi ajuntament, consell comarcal o be una empresa privada, ja que aquesta com és normal, busca un marge de benefici.
En molts municipis existeix una taxa per als particulars i una altra per a la recollida comercial, que pot oscil·lar entre 150€ i 1.500€, tot depenent de lo petit o gran que pugui ser el negoci.
Impost sobre les estades en establiment turístics de Catalunya
Aquest impost, després d’un llarg estira i arronça amb el sector turístic, va ser aplicat a partir de l’1 de novembre de 2012, aconseguint escapar de pagar la temporada d’estiu d’aquell any.
L’import que es paga depèn de la categoria de l’hotel i té un màxim de 7 estades per persona.
| Tipus establiment | Barcelona ciutat | Resta Catalunya |
| Hotels 5* GL i embarcacions de creuer | 2,25€ | 2,25€ |
| Hotels 4* i 4 Superior | 1,10€ | 0,90€ |
| Resta d’establiments i equipaments | 0,65€ | 0,45€ |
Aquestes tarifes no incorporen el càlcul resultant de l’aplicació de l’IVA (10%)
L’acord amb el lobby turístic estableix que els recursos econòmics del fons s’han de destinar a projectes o actuacions que persegueixin els objectius següents: la promoció turística de Catalunya, l’impuls del turisme sostenible, responsable i de qualitat; la protecció, preservació, recuperació i millorament dels recursos turístics; el foment, la creació i el millorament dels productes turístics i el desenvolupament d’infraestructures relacionades amb el turisme.
El 30% de la recaptació del fons va destinat a les administracions locals. En el cas de la ciutat de Barcelona, la capital catalana participa del percentatge del 30% del fons establert i del 50% de l’import que resulta d’aplicar l’increment de tarifa dels establiments de la ciutat amb relació a l’aplicada a la resta d’establiments del territori de Catalunya.
Tenint en compte l’impacte social i ambiental del turisme a casa nostra, creiem que en aquesta negociació, el Govern no va estar a l’alçada de les circumstàncies.
En un proper article analitzarem els nous impostos ambientals creats l’any 2014 com el cànon sobre la deposició de residus industrials (residus perillosos), el canón a l’aviació o el canon nuclear.
