En una recent entrevista al diari “El Pais”*, el professor d’Economia Internacional de la Universitat de Harvard, Dani Rodrick, comentava el concepte que ell mateix va encunyar cap a l’any 2000.
Un trilema expressa la contradicció entre tres conceptes o realitats que s’exclouen entre sí. Segons Rodrick, la democràcia, la globalització i la sobirania dels estats-nació, són tres realitats que no es poden donar simultàniament. Una observació atenta del panorama internacional, sembla confirmar aquest principi que de ser cert, ens posaria davant d’una perspectiva futura que si més no, hauríem de qualificar com a inquietant.
Establert el principi de que la democràcia per a nosaltres és irrenunciable, el trilema quedaria reduït a un dilema o contradicció entre els altres dos conceptes.
La sobirania de l’Estat-nació és la capacitat que té aquest per decidir en funció de la seva conveniència, en tots aquells assumptes que són del seu interès.
Això, que fins ara semblava evident, resulta cada cop més discutible. El lliure moviment de capitals, la deslocalització industrial i les cada cop més freqüents corrents migratòries, amb totes les conseqüències que d’aquests fets se’n deriven, són importants exemples de com aquesta sobirania està resultant cada vegada més discutida.
L’instrument a través del que s’expressa la globalització és internet. Aquest esdevé el canal de comunicació pel que es transmeten tots els grans avenços del que ja s’ha definit com la infotecnologia i que expressa el gran progrés tècnic i científic que en tots els aspectes estem assolint. Però això comporta també una contrapartida social gens satisfactòria.
En efecte, cada cop serà menor la quantitat de treballadors assalariats necessàris per dur a terme els processos de producció dels béns i serveis del mercat.
D’altra banda, les empreses que controlen el tràfic a la xarxa, esdevenen en poc temps empreses monopolístiques i això és així per la pròpia naturalesa del procés que elles contribueixen a dirigir.
Aquestes empreses en la seva gestió, acostumen a obtenir el que s’anomena com a economies de xarxa, que són els beneficis que resulten de la cada cop major participació dels usuaris o compradors en un mercat. Això passa amb la majoria de productes d’Internet, perquè quant major és el nombre d’usuaris què es connecten, tant augmenta el valor d’aquests productes, com es fa més complicada i problemàtica la seva substitució per un altre d’equivalent, raó per la que a la fi, un únic producte s’imposa en el mercat.
A demés, un altre aspecte d’internet, és el que es coneix com a economia col·laborativa, en que moltes empreses que hi participen, actuen com a simples empreses intermediàries- Uber i Air bnb en són exemples- en intercanvis de productes i/o serveis en els que poden arribar a no haver-hi contraprestacions monetàries o ser aquestes opaques fiscalment, raó per la que no es generin impostos. Això pot comportar una important disminució en la recaptació impositiva i posar en perill les prestacions de l’Estat del benestar, motiu pel que les desigualtats es consolidaran de forma important.
Però, si disminueixen els ingressos fiscals, no només desapareixerà l’Estat del Benestar. Per aquest camí, els propis estats-nació, poden estar en perill.
Si l’estat- nació està en perill, qui defensarà la democràcia?
Arribats a aquest punt, pensem que només un ús decidit de la globalització, una altra globalització evidentment, nova i diferent, podria ser la solució del problema.
Si Internet és tan potent com per permetre que empreses encara molt joves assumeixin un poder de monopoli, també ho és perquè les diferents i nombroses xarxes socials, puguin actuar a nivell internacional, constituint no només fòrums d’opinió, sinó també importants plataformes d’acció, a manera de sindicats internacionals, que treballin pel restabliment i defensa dels drets socials de la majoria de la població. Això, sense perdre de vista que un altre model d’empresa, potser cooperatives millorades i potenciades, podrien substituir a tantes empreses desaparegudes en el procés de globalització abans esmentat.
Probablement, un altre model d’Estat, amb uns altres principis i objectius, podria substituir amb avantatge als actualment desprestigiats estats-nació.
