Encara penso que la TV es veia millor amb una antena que per cable. Prefereixo les bombetes incandescents a les de baix consum igual que m’agrada més la llet de vaca que la de soja o un rellotge analògic a un de digital, unes ulleres a les lentilles o el vinil a l’MP3. Mai no he tingut un cotxe amb motor dièsel, ni amb canvi automàtic ni 4×4. Tot això potser són dèries personals, però allò dels motors dièsel mereix un capítol apart.
A Espanya, més del 65% dels vehicles per a ús particular són amb motor dièsel. Això no passa a tot arreu. Als Estats Units no arriben al 3%. Sense entrar en les mentides i falsedats perpetrades pels fabricants d’aquests tipus de motors quan als seus nivells d’emissió de contaminants i, suposant que ara jo no ens menteixen, els motors que funcionen amb gasoil són irracionals per al seu ús urbà. La contaminació a l’aire de Barcelona, per exemple, es centra fonamentalment en les partícules en suspensió (PM), en el NOx i en l’O3 que es produeix amb la interacció de NOx amb el sol. Aquests compostos estan sempre per sobre dels límits recomanats per l’OMS i són els que provenen en bona part dels motors dièsel. Aquests elements contaminants són, precisament, els que són més perjudicials per la salut de les persones ja que poden produir asma, al·lèrgies, càncer o malalties cardiovasculars. Només a Barcelona es registren cada any 659 morts per culpa de la contaminació. En canvi, les decisions en matèria de polítiques públiques van, incomprensiblement, en un altre sentit. Veiem-ho.
L’Impost sobre Determinats Mitjans de Transport (conegut com a impost de matriculació) es fonamenta actualment en les emissions de CO2. Aquest és un impost estatal cedit a les Comunitats Autònomes. Es va crear amb un clar objectiu recaptatori tot i que es va reformular fa poc temps per a basar-lo en les emissions de CO2, de manera que sembla que vulgui lluitar contra el canvi climàtic produït per l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. Res a dir a aquest lloable objectiu que s’emmarca dins dels objectius de reducció d’aquest contaminant a escala europea tot i que aleshores no s’entén que es deixi fora de la tributació a taxis o vehicles de l’exèrcit, per exemple. Però, d’altra banda, els municipis també tenen el seu impost sobre el cotxes. És l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (conegut com a impost de circulació). La base de càlcul d’aquest tribut es fonamenta actualment en la potència fiscal dels vehicles sense tenir en compte l’emissió de contaminants. I, finalment, l’Estat també grava indirectament els automòbils mitjançant els impostos especials sobre els hidrocarburs. Novament estem davant d’un impost clarament recaptatori al que se li ha volgut donar una pàtina mediambiental. Aquí comprovem com la fiscalitat que recau sobre el gasoli és notòriament inferior al que suporta la benzina 95 o 98. Aquest fet contradiu (a banda del sentit comú) les recomanacions de la Comissió Europea que, en el seu informe de 3.2.2017 deia respecte la fiscalitat dels combustibles a Espanya que “El diferencial dièsel-gasolina no està justificat des d’una perspectiva mediambiental: el dièsel emet nivells superiors de diversos contaminants atmosfèrics i hauria d’estar subjecte a impostos més elevats”. En canvi, sembla que les nostres autoritats només es preocupen de les emissions de CO2. L’últim exemple el tenim amb el nou impost propi de la Generalitat sobre (justament) emissions de CO2. Crec que perdem una oportunitat de regular l’emissió dels contaminants més nocius per a la salut humana com els òxids de nitrogen o les partícules en suspensió. Per altra banda, els successius plans PIVES han afavorit, novament, la compra de més vehicles dièsel al fixar-se únicament en les emissions de CO2.
Proveu d’anar a un concessionari de cotxes i demaneu un vehicle benzina. Us miraran estranyats. I, sobre tot, no proveu de preguntar si tenen vehicles KM0 (quina ironia que els diguin així!) que no siguin dièsel perquè simplement no existeixen. En la meva opinió els vehicles dièsel (nous o vells) són els primers que haurien de desaparèixer de les nostres ciutats. Els contaminants emesos pels motors dièsel tenen clars efectes nocius per a les persones en general i especialment per als infants i el seu desenvolupament neuronal. En canvi, els impostos només es preocupen de les emissions de CO2, les quals, tot i ser tremendament nefastes pel canvi climàtic no afecten la salut de les persones.
Com veieu, les polítiques adoptades sobre els vehicles estan encaminades a perpetuar els motors a gasoil. L’economia per sobre de la salut. Penseu-vos-ho dos cops abans de comprar un vehicle dièsel.
Xavier Martínez, Economista i Doctor en Dret Tributari. Sociologia per accident, Belles Arts per vocació
