Cecile Barbeito, Fiscalitat Justa

El dissabte 15 d’octubre, en el marc de les jornades AuditFest organitzades per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, va tenir lloc una taula de reflexió sobre “Fiscalitat Justa Municipal”, que va permetre debatre sobre el marge de maniobra dels ajuntaments sobre aquest tema.

Taula sobre Fiscalitat Justa Municipal a les jornades Auditfest, amb representants de Ekona, els ajuntaments de Sabadell y Badalona, i la Plataforma per una Fiscalitat Justa.

Després de la presentació de l’informe “45 propostes de fiscalitat municipal”, de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, tres altres intervencions van permetre contrastar l’aplicabilitat d’aquestes mesures, i presentar exemples pràctics de fiscalitat municipal més redistributiva a diferents ciutats. Aquestes en són les principals aportacions:

Bones pràctiques de l’Ajuntament de Badalona

El regidor d’Hisenda de Badalona, José Téllez, va explicar alguna de les mesures portades a terme a la ciutat, com la tarificació social en els serveis d’escoles bressol. Després d’observar que hi havia places vacants a les escoles bressol públiques per manca de famílies que poguessin pagar-ne les quotes, l’Ajuntament està aplicant, a partir d’aquest curs 2016-2017, quotes progressives d’entre 20 i 197€ en funció de la renda per càpita de les famílies, i de les seves característiques (famílies monoparentals, amb discapacitat, etc.).

Aquesta reducció en el preu s’ha aconseguit, en part, pel fet d’haver incrementat la recaptació per altres vies, com per exemple, a través de l’Impost sobre Bens Immobles (IBI). Per augmentar els ingressos d’IBI, s’han distingit els usos comercials dels residencials, analitzant el tipus de comerços que podria permetre’s pagar un IBI diferenciat, i aplicant, finalment, un IBI proporcionalment més elevat a centres comercials i a bancs.

També s’ha aplicat una “taxa d’habitatge buit” – no sota forma de multa – per un valor de 680 euros als propietaris de pisos buits durant un temps superior als dos anys. Aquesta taxa s’aplica en concepte de visita de l’inspector en el marc de campanyes d’inspecció de pisos buits.

Pel que fa a la transparència, l’Ajuntament han celebrat audiències públiques per explicar com s’han distribuït els impostos municipals, i s’està treballant amb la Plataforma Civio per a donar a conèixer el detall de “On van els (meus) impostos?”.

Bones pràctiques de l’Ajuntament de Sabadell

El Regidor de Nova economia i serveis centrals de l’Ajuntament.de Sabadell, Albert Boada, va explicar diferents mesures del seu Pla de control tributari a la ciutat.

Un dels seus principals èxits ha estat perseguir el frau en l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) a la ciutat. Després de fer un llistat d’empreses que cotitzaven l’IAE, i de constatar que empreses grans i petites tributaven quantitats similars, se’n van revisar les possibles irregularitats. Les dues irregularitats identificades van ser, en el cas de diferents grans superfícies, declarar una superfície inferior a la real. En el cas particular d’Ikea, a més, es va identificar que tributava a 16 epígrafs diferents (1000 m2 de botiga de mobles de cuina, 500 m2 de botiga de bricolatge, etc.) en comptes de tributar mitjançant l’epígraf 6.6.1 de grans superfícies. Es va destapar així un frau de 1,4 millions d’euros en l’IAE entre el 2012 i el 2015 per les empreses Ikea, Leroy Merlin i Conforama.

L’Ajuntament també va detectar que diverses empreses no havien cadastrat que el terreny estava construït, i que tampoc no havien declarat un Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) inferior al valor real de les obres realitzades.

Albert Boada també va remarcar que en les taxes existeix força més marge redistributiu que en els impostos, que estan regulats per llei de forma molt detallada. Segons el regidor, les bonificacions no sempre arriben a les persones més necessitades (acaben rebent bonificacions els col·lectius que tenen accés a la informació, presenten els papers dins dels terminis, etc.) per aquest motiu, l’Ajuntament de Sabadell intenta aplicar-les d’ofici, en funció de la renda de les persones, gràcies al fet que Hisenda els facilités aquesta informació.

A la seva intervenció, el regidor Boada també ha reivindicat la capacitat – i la obligació – sancionadora dels municipis: per evitar el fet que, per a moltes empreses, defraudar impostos surti gratis, l’administració té la obligació d’obrir processos sancionadors que ascendeixen a entre el 50% i el 70% del valor defraudat. EL cost laboral d’engegar aquests processos de controls és molt inferior a l’augment potencial de la recaptació.

Finalment, també ha destacat que l’ajuntament ha de ser l’únic actor que recapti les taxes, per a reprendre el control dels serveis municipals (en molts ajuntaments, les taxes de certs serveis privatitzats són recaptats per les empreses, com és el cas de Agbar a Barcelona. Un major control de la recaptació permetria un major control de tot el servei.

Fiscalitat municipal amb perspectiva de Gènere

La tercera intervenció, a càrrec d’Elisa Covelo i de Noel Huguet d’Ekona, ha resumit les conclusions d’un informe realitzat per a l’Ajuntament de Barcelona sobre fiscalitat amb perspectiva de gènere que es publicarà al febrer de 2017. El seu punt de partida és que els pressupostos, en la recaptació i en la despesa, han de tenir en compte la feminització de la pobresa, la diferencia en l’accés a la propietat, i els diferents usos del temps entre homes i dones.

Pel que fa a l’Impost sobre Bens Immobles (IBI), l’informe va observar que ja s’apliquen certes mesures rellevants al gènere, com les bonificacions als habitatges de protecció oficial, a les famílies nombroses, a les famílies monoparentals, a les persones amb diversitat funcional (pertinent en funció del grau de dependència d’aquestes persones), i a les vídues, fet que es valorava positivament. D’altra banda, l’informe observa que els ajuntament no recullen dades sobre la propietat dels immobles en funció del gènere, i que per tant es fa difícil prendre mesures de gènere al respecte.

En referència a la taxa sobre les terrasses, es va remarcar la importància de garantir que cada barri trobi busqui la diversitat de l’espai públic i trobi un equilibri a les diferents necessitats: presència d’algunes terrasses per a millorar la percepció de seguretat al carrer, i alhora vetllar per a que existeixin espais públic de proximitat (les terrasses són d’ús privatiu). En aquest sentit, es reivindica una major regulació de les terrasses a través de les taxes, que tingui en compte aquest equilibri.

Confiem que aquestes reflexions i bones pràctiques inspirin a altres municipis per a promoure més polítiques redistributives i contra el frau fiscal municipal.

auditfest-fiscalitat-municipal