El 3 d’abril va ser escollit com a Dia mundial per l’abolició dels paradisos fiscals perquè es compleix un any de l’escàndol conegut com els Papers de Panamà. La filtració dels contractes del bufet d’advocats Mossack Fonseca va tenir conseqüències directes inimaginables, com la dimissió del president islandès o del Ministre espanyol Manuel Soria. Arran dels fets, el Parlament europeu va endegar una nova comissió de treball que s’afegeix a l’existent pel cas LuxLeaks. Actualment, s’hi debat l’aprovació d’un llistat únic de països considerats paradisos fiscals d’aplicació a tot Europa. Tot i això, cal una major mobilització social per a què el rebuig als paradisos fiscals no perdi posicions dins l’agenda política europea, com ha passat amb iniciatives com l’Impost a les Transaccions Financeres Internacionals (Taxa Tobin), pendent encara de ratificació per part dels estats europeus des de la seva recuperació com a proposta política l’any 2009.
En aquest context i coincidint amb el primer aniversari de la publicació dels papers de Panamà, el passat 1 d’abril va començar una setmana d’acció global per acabar amb els paradisos fiscals. A Catalunya, la Plataforma per una fiscalitat justa, que integra 26 organitzacions, Oxfam Intermón, Attac i Global Alliance for Tax Justice vam convocar una concentració el 3 d’abril a les 19h a la plaça Sant Jaume de Barcelona, sota el lema “Acabem amb els paradisos fiscals”. La concentració va tenir molta expectació mediàtica; més de un centenar de persones es van trobar a Plaça sant Jaume per participar en una Performance reivindicativa amb missatges de rebuig respecte els paradisos fiscals.
D’altra banda, però també emmarcat en les accions portades a terme contra els paradisos fiscals. El dijous de la mateixa setmana, dia 6 d’abril, vam celebrar a la sala Texas de Barcelona un cinefòrum on vam projectar la pel·lícula/documental ‘Mama, ya se donde esta el dinero’. Es tracta d’un film que explica de quina manera s’han assolit les principals problemàtiques econòmiques mundials (que encara avui en dia patim) i els nivells de desigualtat tant elevats en que ens trobem per culpa de l’elusió fiscal de les grans empresses i patrimonis i, òbviament, per una fiscalitat profundament injusta. Una setantena de persones ens van acompanyar durant la filmació i després van poder participar al debat que varem fer amb el director de la pel·lícula, Arturo Cisneros, com amb el representant del sindicat GESTHA dels tècnics d’hisenda, Miguela Ángel Mayo i debatre de quina manera podem tots i totes contribuir a la lluita.
Precisament, l’ajuntament de Barcelona és un dels 23 ajuntaments que han aprovat la moció per declarar-se Zona lliure de paradisos fiscals (ZLPF), una campanya impulsada per la Plataforma que està aconseguint que els consistoris incorporin criteris en les seves polítiques de contractació pública per incentivar una fiscalitat justa. Tot i que cal una lluita internacional contra els paradisos fiscals, i la Unió Europea hi juga un paper clau, els ajuntaments i altres administracions en poden reduir l’impacte amb un major control de les adjudicacions.
Informes del Sindicat de Tècnic del Ministeri d’Hisenda GESTHA quantifiquen el frau fiscal a l’Estat espanyol entre el 20 i el 25% del PIB i els paradisos fiscals són una eina que ho permet. Totes les empreses de l’IBEX 35 tenen filials a paradisos fiscals i més de la meitat del comerç mundial hi passa. El darrer informe d’Oxfam Intermon revela que els principals bancs europeus guanyen un de cada quatre euros en paradisos fiscals, 25.000 milions. En total, oculten més diner que el PIB del Regne Unit i Alemanya junts: 7,6 bilions de dòlars el 2015. Els paradisos fiscals són autèntiques xacres econòmiques que aprofundeixen la desigualtat, contribueixen a crear desequilibris, crisis econòmiques i corroeixen la democràcia. Per tant, han de ser eradicats.
Per aconseguir-ho, cal que la societat es mobilitzi i pressioni a diferents nivells: per sumar encara més Ajuntaments a la campanya ZLPF; perquè la Llei de Contractació Pública, actualment en tràmit parlamentari, incorpori criteris per penalitzar empreses o bancs vinculats a paradisos fiscals; perquè la Unió Europea sancioni països o territoris que conservin el secret bancari, l’opacitat i realitzin dumping fiscal; perquè les empreses informin de la seva activitat i impostos pagats país a país; així com per exigir un Impost a les transaccions financeres i dissuadir el flux especulatiu.
Per aquest motiu, vam aconseguir que més de 1000 persones i 60 entitats i col·lectius s’han adherit a aquestes reivindicacions a través del manifest ‘Acabem amb els paradisos fiscals’. Son números significatius però la lluita per la nostra causa no termina aquí, tot just acaba de començar. Fa falta molta feina per traslladar el missatge a tots els i les membres de la societat i aconseguir una veritable fiscalitat justa i equitativa i que, conseqüència, s’acabi amb l’existència d’aquests territoris financers opacs.
