El 3 d’abril ha estat escollit com a Dia mundial per l’abolició dels paradisos fiscals perquè es compleix un any de l’escàndol conegut com els Papers de Panamà. La filtració dels contractes del bufet d’advocats Mossack Fonseca va tenir conseqüències directes inimaginables, com la dimissió del president islandès o del Ministre espanyol Manuel Soria. Arran dels fets, el Parlament europeu va endegar una nova comissió de treball que s’afegeix a l’existent pel cas LuxLeaks. Actualment, s’hi debat l’aprovació d’un llistat únic de països considerats paradisos fiscals d’aplicació a tot Europa. Tot i això, cal una major mobilització social per a què el rebuig als paradisos fiscals no perdi posicions dins l’agenda política europea, com ha passat amb iniciatives com l’Impost a les Transaccions Financeres Internacionals (Taxa Tobin), pendent encara de ratificació per part dels estats europeus des de la seva recuperació com a proposta política l’any 2009.
En aquest context i coincidint amb el primer aniversari de la publicació dels papers de Panamà, el passat 1 d’abril va començar una setmana d’acció global per acabar amb els paradisos fiscals. A Catalunya, la Plataforma per una fiscalitat justa, que integra 26 organitzacions, Oxfam Intermón, Attac i Global Alliance for Tax Justice vam convocar una concentració el 3 d’abril a les 19h a la plaça Sant Jaume de Barcelona, sota el lema “Acabem amb els paradisos fiscals”. La concentració va tenir molta expectació mediàtica i més d’un centenar de persones es van trobar a la paça per participar en una performance reivindicativa amb missatges de rebuig cap als paradisos fiscals.
D’altra banda, però també en el marc de les accions dutes a terme contra els paradisos fiscals, el dijous de la mateixa setmana, dia 6 d’abril, vam celebrar als cinemes Texas de Barcelona un cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula ‘Mamá, ya sé dónde está el dinero’. Es tracta d’un film que explica de quina manera s’han generat les principals problemàtiques econòmiques mundials (que encara avui en dia patim) i els nivells de desigualtat tan elevats que patim degut a l’elusió fiscal de les grans empresses i patrimonis i, òbviament, a una fiscalitat profundament injusta. Una setantena de persones van assistir al passi i després van poder debatre sobre com podem contribuir a rebertir la situació, amb el director de la pel·lícula, Arturo Cisneros, així com amb el representant del sindicat GESTHA de tècnics d’hisenda, Miguel Ángel Mayo.
De moment, 23 ajuntaments, entre els que figura el de Barcelona, han aprovat la moció per declarar-se Zona lliure de paradisos fiscals (ZLPF), una campanya impulsada per la Plataforma que està aconseguint que els consistoris incorporin criteris a les seves polítiques de contractació pública per incentivar una fiscalitat justa. Tot i que cal una lluita internacional contra els paradisos fiscals, i la Unió Europea hi juga un paper clau, els ajuntaments i altres administracions en poden reduir l’impacte amb un major control de les adjudicacions.
Informes del Sindicat de Tècnic del Ministeri d’Hisenda GESTHA quantifiquen el frau fiscal a l’Estat espanyol entre el 20 i el 25% del PIB i els paradisos fiscals són una eina que ho permet. Totes les empreses de l’IBEX 35 tenen filials a paradisos fiscals i més de la meitat del comerç mundial hi passa. El darrer informe d’Oxfam Intermon revela que els principals bancs europeus guanyen un de cada quatre euros a paradisos fiscals, 25.000 milions. En total, oculten més diner que el PIB del Regne Unit i Alemanya junts: 7,6 bilions de dòlars el 2015. Els paradisos fiscals són autèntiques xacres econòmiques que aprofundeixen la desigualtat, contribueixen a crear desequilibris, crisis econòmiques i corroeixen la democràcia. Per tant, han de ser eradicats.
Per aconseguir-ho, cal que la societat es mobilitzi i pressioni a diferents nivells: per sumar encara més Ajuntaments a la campanya ZLPF; perquè la Llei de Contractació Pública, actualment en tràmit parlamentari, incorpori criteris per penalitzar empreses o bancs vinculats a paradisos fiscals; perquè la Unió Europea sancioni països o territoris que conservin el secret bancari, l’opacitat i realitzin dumping fiscal; perquè les empreses informin de la seva activitat i impostos pagats país a país; així com per exigir un Impost a les transaccions financeres i dissuadir el flux especulatiu.
Arran de la crida a la mobilització per la Setmana d’Acció Global contra els Paradisos Fiscals, hem aconseguit que més de 1.000 persones i 60 entitats i col·lectius s’adhereixin a aquestes reivindicacions a través del manifest Acabem amb els paradisos fiscals. Tot i així, la lluita no acaba aquí, tot just acaba de començar. És necessari continuar treballant per transmetre el missatge a tota la societat i aconseguir una veritable fiscalitat justa i equitativa, que acabi amb l’existència d’aquests territoris financers opacs.
