Les recents declaracions de Crivillé, que ha afirmat que: ‘L’esportista que no tributa fora d’Espanya és burro’ – ‘els tipus impositius del 50% que marca Espanya per a ingressos d’aquesta magnitud és «una burrada» – “No ho fas tu, t’ho fa l’entorn professional que t’assessora i et diu com ho has de fer”

Algunes consideracions al respecte:

1.- Aquest tipus de declaracions, de nou, són un torpede en la línea de flotació de la nostra democràcia. Si, senyor Crivillé, vostè té una estàtua a l’entrada del seu poble i els motoristes a Catalunya arriben on arriben per la protecció social, educació, cultura i iniciativa del nostre país. I això només és possible, i així s’ha demostrat, si els que més tenen col·laboren no més, sinó molt més que la resta. És així.

2.- El tipus impositiu màxim per IRPF està ara al 46% a España, no al 50%. Però aquesta no és la pressió fiscal que rep qui més té, que no ens enganyin. Segons estudis de Jorge Onrubia (UCM y FEDEA – lobby liberal!) l’1% de la població espanyola amb més ingressos rep una pressió fiscal final que no arriba al 34%. Hi ha quantitat de bonificacions, exempcions i altres tipus de tributacions (com les del rendiment dels capitals que està tan sols al 21%) que fan que el que s’acaba pagant s’allunyi mooooolt del 50% del que es queixa Crivillé.

3.- De nou es veu en les seves declaracions la connivència d’assessors fiscals per a acompanyar a les grans fortunes a tributar segons els convingui. ‘No ho fas tu, t’ho fan’. El que demana Crivillé és un tracte diferencial, una fiscalitat de dues velocitats, una per a rics i una per a la resta. I tot un seguit d’assessors es freguen les mans . Entreu a http://www.paraisos-fiscales.org/ i al·lucinareu que aquest tipus de pràctiques d’assessoria siguin possibles a casa nostra tant a la vista.

4.- Voleu saber quina és la verdadera burrada? La burrada és que amb un 20% persones que viuen sota el llindar de la pobresa al nostre país, on des del 2007 el numero de persones amb ingresos baixos o molt baixos ha passat del 22% al 39%, hi hagi gent que s’atreveixi a dir aquestes coses.

Podeu recuperar si voleu aquella carta oberta que vam publicar a l’Ara.cat amb en Francesc Mateu quan Marc Marquez va anunciar que marxaria a Andorra. [http://www.ara.cat/…/Carta-oberta-Marc-Marquez_0_1263473698…] El que dèiem és vàlid també avui. Sembla que als motoristes els agraden els esports de ‘risc fiscal’