La reforma fiscal: ni justa, ni solidària

Xavi Casanovas

[Aparegut originalment al butlletí d’AICEC-ADICAE]

 
Després d’un any d’anades i vingudes, ja coneixem quina és la proposta del ministre Montoro per a una reforma fiscal a l’Estat Espanyol. Ningú negava que ens calia una reforma; Espanya té una pressió fiscal tan sols del 37%, nou punts per sota de la mitjana Europea situada al 46%. Què vol dir això? Que el marge de recaptació que té l’Estat és molt gran i, per tant, la lluita contra el dèficit i les retallades es pot resoldre per la via dels ingressos.

 

Però després de veure la proposta podem afirmar que ni el que es proposa és realment una reforma, ni garanteix els principis de justícia i progressivitat del sistema fiscal. Fent una ullada als grans impostos, i sense entrar al detall que demanaria una reflexió de més fondària, podem veure que:

 

1.- Es proposa una rebaixa dels set trams de l’IRPF a només cinc, eliminant així part de la seva progressivitat (pagarà igual qui cobri 60.001€ que qui cobri 300.000€ l’any) i es determina que el tipus màxim anirà del 52% actual al 45% el 2016. És a dir, set punts menys mentre que els tipus mínims tan sols cauen del 24,5% al 19%, cinc punts i mig. Una rebaixa fiscal que beneficia un cop més les rentes més altes.

 

2.- Es proposa un tipus únic per a societats del 25%, independentment de la mida i dels beneficis de l’empresa. Es carreguen la progressivitat també en aquest impost, afavorint les grans empreses i multinacionals, quan sabem que el 2011 els grups consolidats de les grans empreses van pagar de mitjana el 3,5% dels seus beneficis.

Totes dues mesures s’argumenten amb la pretenció d’igualar els tipus nominals (allò que s’hauria de pagar) amb els tipus efectius (allò que realment es paga). Però no persegueixen ni busquen qui no paga perquè ho faci, sinó que es baixen els tipus nominals perquè la distància no sigui tan gran. Això no té cap sentit en un país on sabem que el gran problema es troba en l’economia submergida que s’estima en el 24,6% del PIB i en el frau fiscal, que es xifra entorn els 60.000 milions d’euros.

 

3.- El mateix govern ha anunciat que aquesta reforma implicarà 8.000 milions d’euros menys en ingressos per a les arques de l’Estat. De debò estem tan bé com per prescindir d’aquests diners? És que hem aconseguit garantir uns mínims com per a permetre’ns el luxe de minvar i rebaixar més encara el nostre Estat del Benestar? Que no hem hagut de deixar diners als bancs? Que ja ens els han tornat?

 

En fi, sembla que caldrà continuar lluitant per a fer efectiu un sistema fiscal més just i solidari si volem realment acabar amb les desigualtats socials. Però no serà amb una reforma fiscal com la que ara tenim entre mans.

 

reforma-fiscal

Imatge de www.contrapoder.es