Josep Lluís Perez

Membre de la Plataforma per una fiscalitat justa

En els anys anteriors a la crisi, abans del 2007, tothom defensava la importància de pagar pocs impostos. Els diners -es deia- on millor es troben és a les butxaques dels particulars, què són els que millor utilització els poden donar.  Eren els anys en que el president americà George Bush, va abaixar considerablement els impostos dels més rics, perquè com deien- ell i els seus assessors- eren les persones amb més capacitat d’inversió i per tant calia potenciar al màxim aquesta capacitat.

Els més rics van fer ús d’aquestes condicions favorables?  En aquells anys les empreses van estalviar molt més del que van invertir*,alhora que  la inversió especulativa va augmentar de forma significativa. La crisi del 2008 en va ser una de les conseqüències i el  que va seguir, tots ho coneixem.

Perquè defensem que es paguin impostos? No perquè si, sinó perquè creiem que les prestacions de l’estat del benestar, són la millor solució contra el creixent problema de la desigualtat i aquest estat del benestar cal pagar-lo. Això que diem, no és la nostra opinió particular.

En un seminari organitzat fa pocs mesos pel Governador del Banc d’Anglaterra, per parlar sobre desigualtat i al que van ser convocats els principals experts, molts d’ells professors universitaris entre els que hi havia Thomas Piketty, van concloure quasi per unanimitat que l’accés a una educació de qualitat, gratuïta i aplicada a una extensió  molt ampla de la població,  és fonamental per impedir les desigualtats i recuperar l’equilibri i la cohesió social.

Fa uns dies una cadena de ràdio explicava el cas d’una dona amb la titulació de doctora, que buscava i no trobava feina. Després de molt temps d’intentar-ho sense èxit, va decidir eliminar del seu currículum  aquesta titulació de doctora.  Al cap d’un temps va aconseguir una feina. Les conseqüències d’aquesta història són clares. Aquesta dona no podrà trobar una feina d’acord amb la seva titulació, que no cal oblidar que ha estat possible perquè els estudis universitaris han estat finançats en bona part amb els impostos de tots. Perquè? Doncs perquè una gran part de les oportunitats de treball d’un doctor/a, són al camp de la recerca, on  hi ha hagut moltes retallades.  No cal dir que la investigació és un instrument molt important per crear i aplicar nou coneixement, avui en dia imprescindible pel progrés i el creixement.

A tall d’exemple, només caldria recordar com n’és d’important  la investigació en la lluita contra el càncer, malaltia que per cert no distingeix entre rics i pobres, o les malalties del cor, generalment  sobrevingudes, o moltes altres més, per lluitar  contra les quals són necessaris els grans hospitals públics, perquè aquests poden crear en la seva activitat, tant curativa com d’investigació, importants economies d’escala degudes a la dimensió i grans sinèrgies, només possibles per la capacitat que tenen aquests centres per treballar en xarxa, fet que només es dona quan el lucre no és el motor principal de l’activitat.

Les pensions representen  el reconeixement social a tota una vida d’activitat i de treball i la percepció d’aquestes, arriba quan la persona gran ja no es troba en condicions de seguir treballant. Perquè un sistema de pensions funcioni,   és necessari que els recursos siguin suficients i això  exigeix un nivell adequat de cotitzacions i quan no és possible, que sigui complementat amb impostos.

L’ajuda a la dependència és molt important,  perquè fa possible l’adequada cura de persones grans amb limitacions físiques i mentals que, en molts casos, només l’atenció de professionals especialitzats, els pot permetre una qualitat de vida raonable.

No cal dir que en molts casos, la inexistència d’ajudes suposa que la cura d’aquestes persones depengui exclusivament dels familiars, cosa que obliga en molts casos a que alguna persona de la família es vegi en la obligació de deixar la seva activitat laboral. Això perjudica no només a la persona que es queda a casa-generalment una dona- sinó també al sistema productiu  a causa de l’abandó  de l’activitat  de bons treballadors/es, per poder tenir cura dels seus éssers estimats.

Sempre ens han parlat del paradís de les oportunitats i de tants mil.lionaris que van sortir de baix i es van fer rics a si mateixos, només treballant dur. Aquest paradís són els Estats Units d’Amèrica. Doncs bé, Elizabeth Warren, professora de la Universitat de Harvard, va fer un acurat estudi sobre les causes de la pobresa i en les seves conclusions explicava que  tenir una malaltia, quedar-se sense feina o divorciar-se (en el cas de les dones), són un motiu per convertir-se en pobre. Això és així perquè són les empreses les que junt amb el sou, també paguen l’assegurança mèdica, però una llarga malaltia sempre és motiu de comiat.

Aquestes modestes reflexions intenten fer veure la importància de l’estat del benestar, imprescindible per assegurar el principi d’igualtat d’oportunitats i per fer vàlida la norma de que les màximes responsabilitats les assumeixin els millors, garantia imprescindible per al progrés de la democràcia.

Si tot això funciona, aleshores serà el moment d’exigir als que treballen en negre que no ho facin i que paguin els seus impostos, perquè la Justícia i la Equitat, exigeixen que pagui més qui més té.

*Vicente Salas, et al, (2016): ¿ A qué destinan sus beneficios las empreses españolas? El  Pais Negocios. Domingo 6 marzo 2016.