Josep Lluís Pérez

Economistes en acció

El passat dia 27 de maig, tingué lloc, en el marc del Festival Documenta, la projecció del documental: «La llista Falciani«. El mateix protagonista va ser present a la projecció i en acabar va respondre a algunes preguntes del presentador de l’acte. Posteriorment vàrem poder parlar amb ell uns moments, per explicar-li què fèiem a la Plataforma i donar-nos a conèixer. En el transcurs de la curta conversa, ens va dir que se n’anava a França primer i després a Itàlia on tenia previst trobar-se amb sengles grups que jo, potser precipitadament, vaig entendre que podien ser com el nostre. No va entrar en més detalls, es va acabar la conversa i jo em vaig quedar amb el dubte. Aquest dubte, no existiria si tinguéssim contacte directe amb ells i donant-li voltes a aquesta idea, vaig arribar a una reflexió. Aquesta realitat ha de ser possible, hem de ser capaços de connectar amb altres organitzacions com la nostra, arreu del món, perquè per aquí passa la possibilitat de que puguem aconseguir els nostres objectius. Al final, no sé si amb els que s’havia d’entrevistar Falciani eren els que jo pensava, és possible que no, però també és segur que, per tot el món, els nostres objectius els comparteix molta gent.

Durant anys, ens hem manifestat contra el fenomen de la globalització del capital, les seves empreses, els bancs, etc i no ens adonem que si volem aconseguir els nostres objectius, hem de fer el mateix.

La globalització és el resultat de la conjunció de les T.I.C. i la facilitat actual de transport, amb les lògiques del capitalisme.

Fer-li front, no és només sortir al carrer en so de protesta, sinó i sobretot, treballar pels nostres objectius arreu del món, utilitzant també les T.I.C. i la facilitat de transport. És a dir, utilitzant en part, les mateixes armes, per aplicar-les a la nostra lògica i defensar així els nostres objectius.

Seria la contra globalització, paraula que no ens agrada i que jo proposaria anomenar la globalització de les persones, o com diu Castells, els “moviments socials en xarxa”.

Darrerament, nombrosos processos socials, s’han desenvolupat a les xarxes. La Revolució de Tunísia i altres moviments de l’anomenada genèricament com a “Primavera àrab”, moltes accions de resistència o de protesta en països diversos, com ara Xina, Rússia, l’Orient Mitjà, Veneçuela i un llarg etc, posen en evidència, la gran importància d’Internet, en totes les seves manifestacions, com a espai de comunicació, discussió i elaboració de propostes en la lluita per aconseguir determinats objectius.

A finals del segle XIX, les diferents Internacionals Obreres, van ser la base de la lluita contra el Capital i el mitjà per manifestar i en alguns casos aconseguir, les principals reivindicacions obreres.

Ara, la globalització de les persones, manifestada a través de les T.I.C. ha de ser l’ample medi d’informació, comunicació, debat i discussió, així com el canal per fer arribar propostes i si s’escau, acords de col·laboració d’entitats i institucions molt separades per la distancia física però molt properes pels objectius proposats.

No podem oblidar què les empreses, fonamenten cada cop més el seu èxit com a tals, en la seva bona reputació i en aconseguir la satisfacció dels seus “stakeholders” que vol dir tots els interessats (govern, societat, clients, proveïdors, col·laboradors, treballadors, accionistes,…) en l’activitat de l’empresa.

Avui en dia, moltes coses què no són correctes en l’acció empresarial, es miren de mantenir ocultes al coneixement de l’Opinió Pública, però si arriben a ser conegudes (explotació infantil i/o femenina, llargues hores de treball, treball en condicions perjudicials per a la salut i/o exposició a ambients contaminants, etc, ) esdevenen cada cop més, elements de pressió que sovint s’han pogut utilitzar amb èxit, com a forma de canviar els comportaments negatius de les empreses. En aquest cas, la informació a llarga distancia, a través d’Internet, en pot ser la clau.

Per tant, la possibilitat de trobar una altra institució, en un altre lloc del món, amb qui ens puguem comunicar per informar i ser informats, debatre i arribar, si s’escau, a establir la possibilitat d’accions en comú, ha de ser un gran objectiu a treballar.

Si s’aconsegueix crear per tot el món una xarxa prou ampla, per poder definir allà on convingui, accions globals quan una empresa vulneri els drets socials d’alguna comunitat, arreu on això es produeixi, la globalització de les persones serà plena realitat.