Josep Lluís Pérez
Economistes en acció

El passat dissabte 24 de gener del 2015, tingué lloc la 1ª Jornada per una Fiscalitat més Justa. Va ser un gran èxit i a mi em va portar al cap una idea: el capitalisme, ens acabarà ofegant?

El professor Salvador Giner, en un llibre que anomena el futur del capitalisme, diu que el gran instrument d’aquest per defensar-se dels seus enemics, és la capacitat de innovació. Cap altre sistema s’ha recolzat tant en aquesta capacitat. Alguns han arribat a dir que el capitalisme és innovació. També s’ha dit que sense innovació no hi ha progrés i què el progrés és el futur.

Ara bé, el capitalisme és injust. Els objectius pels que treballa la nostra plataforma ens enfronten radicalment a la manera de fer del sistema capitalista, perquè les diferències fiscals, les evasions i elusions d’impostos, la contaminació del medi ambient i altres coses contra les que també lluitem, són el resultat de la seva acció. Amb una gran revolució s’acabaria tot? Lamentablement, em sembla que no.

Per exemple, l’experiència tant de Rússia com de Xina, ho desmenteixen rotundament. En els dos països tot i la gran revolució per acabar amb la dicadura del capital són dos dels països del món on hi ha un capitalisme més ferotge. En un d’ells, el comunisme és encara el règim polític de l’estat. Però en tots dos, la possibilitat de fer-se ric és la gran preocupació de molta gent. El gran motor del capitalisme sempre ha estat la possibilitat d’enriquiment per les persones. Ells esmentaran millor que ningú, el tòpic de la «mà invisible».

Un gran mestre en l’anàlisi del capitalisme modern, Peter Drucker, ens deia cap a principis d’aquest segle XXI: «un hospital, una universitat, una orquestra simfònica, són el model d’empresa què s’albira, perquè com elles, estarà formada per especialistes i basada en el coneixement«.

El coneixement, serà per tant, la clau.

És el conjunt de la informació adquirida per una persona, per l’experiència, l’educació o la comprensió teòrica i /o pràctica de la realitat. També existeix el coneixement col·lectiu, fruït de l’aprenentatge que resulta del treball en equip.

Alhora, el capital Intel·lectual, què per a molts és el gran instrument d’acció econòmica i progrés en el món actual, és el conjunt de recursos i coneixement què contribueixen a situar una empresa per sobre de les altres empreses de la competència. Aquests recursos esmentats són integrament humans. Dit d’una altra forma: els tenen els treballadors. S’ha arribat a dir què el gran instrument actual de creació de riquesa és el coneixement i a la economia actual també se l’anomena Economia del Coneixement.

Malgrat les reflexions que estem fent, l’experiència ens mostra que en les empreses, la dissociació entre propietat (capital) i treball (coneixement) segueix existint i que aquesta separació o dissociació respon a la pròpia lògica del capitalisme i a l’activitat empresarial. Quant més èxit tingui una empresa, sobre tot si està creixent, més probabilitats tindrà de ser venuda a un gran holding empresarial. Els beneficis financers i borsaris es converteixen en el més important.

Estan interessats el capital financer i els grans fons d’inversió, en el bon funcionament de les empreses? Si ho estan, només ho estan en part. La seva gran preocupació són els guanys a curt termini i els beneficis especulatius. Tenen la propietat de les empreses com a forma de diversificar els riscos, però estem veient com dediquen molts recursos a operacions de HFT (High Frecuency Trading) o especulació en borsa i compra especulativa de recursos alimentaris en els mercats de futurs i matèries primeres. Aquests beneficis, sempre són a curt termini, mentre què els que resulten del bon funcionament d’una empresa, habitualment ho són a llarg termini.

Per tant, què interessa més als grans capitalistes i especuladors? Cóm es poden fer rics abans: això és el que els preocupa.

Així doncs, la majoria dels recursos dels capitalistes es dediquen, cada cop més, a inversions què no aporten res a la riquesa productiva ni al benestar de la societat, ni tan sols si es mira des del punt de vista de la més clàssica de les teories econòmiques.

Però, s’ha arribat a demostrar, que la innovació està directament vinculada al coneixement.

Així doncs, en un futur i previsible conflicte entre capital i coneixement (treball), el capital haurà perdut la seva bandera més important, què haurà passat a mans dels treballadors.

Quedarà així superat el capitalisme?